LA FINESTRA INDISCRETA Cada dia la mateixa rutina; s'aixecava, es vestía de negre rigurós i esmorzava. Després, obria la finestra i mirava. Escrutava tot el que hi havia al carrer, observant-ne els més minins detalls. Repassava les finestres del veïnat, una per una. Coneixía a la perfecció els moviments dels seus veins a cada hora del dia. Imaginava les causes i les conseqüències de cadascuna de les seves accions i construia mentalment multitud d'històries.
Un dia observà que en un dels pisos hi havia una nova inquilina. Era una noia jove i molt atractiva. Sentia una gran curiositat per tot el que ella feia, de manera que li va deixar d'interessar tot el que passava darrera de les altres finestres i també a la resta del carrer.
Avui, però, la noia mostrava una gran activitat; netejava vidres, escombrava, movia mobles, i, de tant en tant, obria la finestra per mirar el carrer. Potser esperava una visita, va pensar.Potser havia conegut l'home de la seva vida i l'havia convidat a dinar. Així és que ell també mirava el carrer per descobrir entre els vianants el possible convidat.
De sobte, les seves sospites es confirmaren. Un home de mitjana edat, vestit de negre rigurós es plantà davant la porta del carrer. El seu aspecte li resultà molt familiar. Pocs segons després va veure l'home de negre abraçant la noia davant la finestra.
Ara, per fi, podria espiar la seva pròpia casa des de la finestra de la seva encantadora veïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada