La crítica opina
Demà, dissabte 28 de juny, es reestrena a Queralbs la pel·lícula L’estrella de Montjuïc, rodada a l’estiu de 1954 pel realitzador targarí Timoteu Pomés, essent la protagonista la nena prodigi d’aquella època, l’Aurora Maquinay. Aurora inicia la seva carrera com a ballarina, participant en qualsevol esdeveniment festiu: festes escolars o familiars, bodes i bateigs, festes majors, al carrer o als parcs i jardins. Qualsevol moment era bo per fer una ballaruga. Els seus moviments rítmics, amb rigor, tècnica i expressivitat definiran un estil propi que meravellarà a tota una generació. Va rebre d’immediat el reconeixement de la seva família i dels seus companys de classe del Liceu Francès de Barcelona. No solament ballava, ballava bé. Al mateix temps cantava com els àngels. Estava al dia de les cançons de la Sara Montiel. Igual cantava el Fumando espero com La Violetera. Però la cosa no quedava aquí, tocava l’acordió com el millor acordionista francès de l’època. Fins hi tot va gravar alguns discos.
Els amants de la dansa i el ball i per què no dir ho, del cine musical, tindran l’oportunitat de veure, més de cinquanta quatre anys desprès, una Aurora pletòrica, amb una força vital increïble. Aquesta és la seva primera pel·lícula, rodada en espais naturals, els exuberants boscos de Montjuïc. Filmada en blanc i negre; el reconegut fotògraf amateur Timoteu Pomés demostra un domini absolut de la llum i de l’ombra, així com de les variacions tonals que van del negre al blanc passant per totes les gammes de grisos. En definitiva una petita obra mestra. Els afortunats admiradors i fans de l’Aurora , estan d’enhorabona.
Lluís Rey, crític, molt crític.
Demà, dissabte 28 de juny, es reestrena a Queralbs la pel·lícula L’estrella de Montjuïc, rodada a l’estiu de 1954 pel realitzador targarí Timoteu Pomés, essent la protagonista la nena prodigi d’aquella època, l’Aurora Maquinay. Aurora inicia la seva carrera com a ballarina, participant en qualsevol esdeveniment festiu: festes escolars o familiars, bodes i bateigs, festes majors, al carrer o als parcs i jardins. Qualsevol moment era bo per fer una ballaruga. Els seus moviments rítmics, amb rigor, tècnica i expressivitat definiran un estil propi que meravellarà a tota una generació. Va rebre d’immediat el reconeixement de la seva família i dels seus companys de classe del Liceu Francès de Barcelona. No solament ballava, ballava bé. Al mateix temps cantava com els àngels. Estava al dia de les cançons de la Sara Montiel. Igual cantava el Fumando espero com La Violetera. Però la cosa no quedava aquí, tocava l’acordió com el millor acordionista francès de l’època. Fins hi tot va gravar alguns discos.
Els amants de la dansa i el ball i per què no dir ho, del cine musical, tindran l’oportunitat de veure, més de cinquanta quatre anys desprès, una Aurora pletòrica, amb una força vital increïble. Aquesta és la seva primera pel·lícula, rodada en espais naturals, els exuberants boscos de Montjuïc. Filmada en blanc i negre; el reconegut fotògraf amateur Timoteu Pomés demostra un domini absolut de la llum i de l’ombra, així com de les variacions tonals que van del negre al blanc passant per totes les gammes de grisos. En definitiva una petita obra mestra. Els afortunats admiradors i fans de l’Aurora , estan d’enhorabona.
Lluís Rey, crític, molt crític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada