Sempre te conegut mitjançant les explicacions del teu marit.
Durant aquests últims 15 anys hem sentit parlar de tu, del teu món i de la teva vida, d’una manera quotidiana, diàriament diria jo, i a partir d’aquí vam començar a estimar-te.
Ja saps que el Lluís quan explica les coses és com un director de cinema: introducció, nus i desenllaç, però acompanyat d’una explicació gràfica, d’una fotografia on et permet visualitzar “fil parranda” tota la història i la música sens dubte, és diferent i adequada a cada història.
He conegut a Celso, President de la Casa d’Astúries, persona seria i propera al mateix temps, que feia gestions davant de generals. A Júlia dona afable, educada, elegant i presumida, amb unes idees progressistes més avançades que el seu propi temps, que ens va donar lliçons de solidaritat i generositat fins l’últim dia. A Lluís, el teu fill, intel·ligent, seriós, reservat i constant, alumne de l’escola pública de Les Oliveres que s’ha convertit amb un brillant arquitecte.
He conegut tantes històries: del Liceu Francès, de la maleta, de la Batlletbó, del banc d’Astúries, de Vallvidrera, de les Oliveres, del Casal del Mestre, del Cinema a l’escola, del Premi Nacional de Catalunya, de la Bastida, del Departament d’Educació amb tantes sub-histories, que crec que també hem compartit la teva vida, encara que sigui a distància.
El narrador sempre explicat les històries amb un to de passió i d’admiració de persona enamorada.
Quan et vam conèixer i després en les nostres curtes trobades, la Carme i jo varem entendre i constatar, tota aquesta admiració i ens vam imbuir, de la teva personalitat.
La Carme, també a compartit la teva història i tots dos, desitgem continuar-la compartint d’una manera més propera.
Enric i Carme,
Queralbs, 28 de juny de 2008
Durant aquests últims 15 anys hem sentit parlar de tu, del teu món i de la teva vida, d’una manera quotidiana, diàriament diria jo, i a partir d’aquí vam començar a estimar-te.
Ja saps que el Lluís quan explica les coses és com un director de cinema: introducció, nus i desenllaç, però acompanyat d’una explicació gràfica, d’una fotografia on et permet visualitzar “fil parranda” tota la història i la música sens dubte, és diferent i adequada a cada història.
He conegut a Celso, President de la Casa d’Astúries, persona seria i propera al mateix temps, que feia gestions davant de generals. A Júlia dona afable, educada, elegant i presumida, amb unes idees progressistes més avançades que el seu propi temps, que ens va donar lliçons de solidaritat i generositat fins l’últim dia. A Lluís, el teu fill, intel·ligent, seriós, reservat i constant, alumne de l’escola pública de Les Oliveres que s’ha convertit amb un brillant arquitecte.
He conegut tantes històries: del Liceu Francès, de la maleta, de la Batlletbó, del banc d’Astúries, de Vallvidrera, de les Oliveres, del Casal del Mestre, del Cinema a l’escola, del Premi Nacional de Catalunya, de la Bastida, del Departament d’Educació amb tantes sub-histories, que crec que també hem compartit la teva vida, encara que sigui a distància.
El narrador sempre explicat les històries amb un to de passió i d’admiració de persona enamorada.
Quan et vam conèixer i després en les nostres curtes trobades, la Carme i jo varem entendre i constatar, tota aquesta admiració i ens vam imbuir, de la teva personalitat.
La Carme, també a compartit la teva història i tots dos, desitgem continuar-la compartint d’una manera més propera.
Enric i Carme,
Queralbs, 28 de juny de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada