OLOR DE COLÒNIA
Causa una agradable sorpresa que una escriptora novella en una edat ja avançada escrigui una novel·la tan intensa. Amb un llenguatge i un estil que recorda la millor Mercè Rodoreda, Silvia Alcántara descriu, sense contemplacions, les misèries humanes de la vida social d'una d'aquelles colònies textils tan habituals a la Catalunya de principis de segle. La aparent ingenuïtat del relat es trasforma, poc a poc, en un retrat despiadat de tots els vicis humans. Hi ha una critica soterrada constant a la hipocresia d'una societat que l'autora va conèixer i probablement patir durant la seva infantesa i joventud. En qualsevol cas, la novel·la atrapa des del començament.
Olor de colònia. Silvia Alcántara. Edicions de 1984
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada