skip to main |
skip to sidebar
PAPERS ( Metaliteratura)
En un principi hi havia el paper en blanc. Avui era un bon dia i ella estava disposada a omplir aquell full amb un conte meravellós. Li havia costat molt trobar la història però ara, per fi, li havia arribat la inspiració. Traslladada plenament al castell del Rei Artur imaginava aventures amb nous herois més savis i més forts encara que Lancelot i Perceval. Hi hauria una reina tan inquietant com la Ginebra i mags més benintencionats que en Merlí.
Es posà a escriure amb entusiasme. Tot semblava anar bé. Les paraules fluïen amb facilitat. Però, de sobte, s'adonà que escrivia una història coneguda. Així és que rebregà el paper i el tirà a la paperera. Ho intentaria un altre dia.
El paper rebregat seguí el seu camí cap a la brossa del paper reciclat però, per una d'aquestes casualitats, acabà a terra sense que els encarregats de la recollida se'n adonessin.
Un nen que passava pel carrer s'ajupí per agafar-lo amb la intenció de fer-ne un avió de paper. Però, arrossegat per una estranya curiositat, el desplegà i començà a llegir-lo. La cort del rei Artur i els seus cavallers li semblaren fascinants i quan més interessat estava per la lectura el relat es va acabar. Tot i així, el nen va decidir guardar el paper a la butxaca.
L'endemà ella ho va tornar a intentar. Per fi tenia una bonica història. Havia imaginat un heroi peculiar, trastocat per l'excés de lectures de novel·les de cavalleries i transformat ell mateix en cavaller disposat a fer justicia. Començà a escriure fins a omplir un full. Però ben aviat s'adonà que es tractava d'una història poc original i absurda. Rebregà el paper i el llençà per la finestra. Justament el paper va anar al cap d'un home que passava per allí. L'home va recollir el paper, va mirar a un costat i a l'altre, sense veure a ningú. Després el va doblegar fins a fer-ne un avió i el llençà ben lluny.
CINCO MINUTOS DE PUBLICIDAD Y VOLVEMOS
UNO. Se levantó del sofá, se acercó al televisor, hizo "pop" para conectarlo y ya no hubo stop.
DOS. Quiso vivir la vida pero le advirtieron desde la pantalla que si "pasas pesas" y que "para seducir hay que sufrir".
TRES. Experimentó sensaciones relajantes sumergiéndose en un baño de espuma con limones del Caribe y confirmó lo de "baño nuevo, vida nueva" y cuando su bañera empezaba a perder brillo, como "el probar no ocupa lugar" comprobó que "donde hay cal, hay Viacal".
CUATRO. Quiso hacer todo lo que vio porque "imposible no es nada" pero su vida empezó a ser una locura. Desde la pantalla gritaban que si es "Bayer es bueno y lo bueno sale bien", pero empezó a notar que vivía sin vivir en él.
CINCO. Tomó una decisión. Intentó consultar con un experto.
- Y bien, ¿cuál es el problema?
- Sólo sé que un día hice "pop" al televisor y ya no pude hacer stop. ¿Qué me aconseja?
- Amigo mio, esto no es grave. La publicidad es un arte y con arte y engaño se vive medio año y con engaño y arte la otra parte.
JOC DE DAMES
Ordenaré els fets. Hi havia la Julieta petita i dolça, però no suportava que deixes els mitjons per terra. Un dia li vaig posar la ma a sobre i ja no vaig poder parar.
Després va venir la Carme, una intel·lectual que feia preguntes impossibles. És curiós, però ningú va preguntar mai perquè va caure per l'escala aquell malaurat diumenge.
Quan ja pensava que no hi hauria més dames a la meva vida, va aparèixer la Roser, discreta i obedient. Llàstima que no soportés el meu insomni. Va començar a ser impossible la convivència amb una dona que no em deixava no dormir tranquil. Així és que vaig moure fitxa i la Roser va desaparèixer de la meva vida i també de la seva.
Aquests són els fets. Jo, senyor jutge, no sóc un home violent. Però per a mi tot és blanc o negre. Només intento trobar una dama que no molesti i que jugui sempre el meu joc.
DRAMES I SECRETS FAMILIARS
Sembla que la família està de moda. Qui ens ho havía de dir !!.Així és que recentment hem pogut veure algunes pel·lícules que afronten, de manera diversa, els conflictes familiars. Crida l'atenció que pel·lícules procedents de països tan diferents com són Itàlia, Japó, Turquia i França, tractin el mateix tema, encara que amb tocs personals, és clar.
. STILL WALKING,(2008) del japonès Kore-eda Hirokazu, descriu el retorn d'uns fills a casa dels seus pares per recordar la mort d'un dels germans. La relació dels fills amb els seus pares ja molt vells és complexa i està marcada per un secret que els espectadors no descobriran fins ben avançada la narració. És una pel·lícula excel·lent que ens permet conèixer la vida de la classe mitjana japonesa actual, aparentment tan allunyada de nosaltres però a l'hora tan propera. No us la podeu perdre !
. VACACIONES DE FERRAGOSTO (2008), de l'italià Gianni di Gregorio, és, en principi una pel·lícula petita, sense gaires pretensions, que ens explica una anècdota. La tèsi proposada pot ser aquesta: pot un home dedicar la seva vida a tenir cura de la seva vella mare, amb amor i delicadesa? Pot també tenir cura d'unes quantes mares velles abandonades pels seus fills en plenes vacances d'agost? I tant que ho pot fer! Aquesta és la meravellosa història que demostra la tendresa dels sentiments humans en un món tan deshumanitzat. Amb el típic humor italià la pel·lícula profunditza en els problemes que comporta l'atenció als nostres avis.
. TRES MONOS (2008), del director turc Nuri Bilge Ceylan, tracta el conflicte familiar des d'una perpectiva dramàtica. Amb una estètica brillant, la pel·lícula exposa l'enfonsament d'una familia, la gelosia, el maltracte a la dona, la corrupció política i tot allò que l'ésser humà pot arribar a fer per sobreviure. Es tracta d'un relat perturbador però imprescindible per reflexionar sobre els conflictes familiars.
. UN CUENTO DE NAVIDAD (2008), del director francès Arnaud Desplechin, ens explica una altra reunió familar en motiu d'un sopar de Nadal. Sens presenta una familia burguesa, aparentment normal, però plena de misteris, odis i secrets inconfessables. Poc a poc, l'espectador descobreix el per què d'unes relacions tan malmeses, tan difícils. Es un retrat magnific de les miseries que s'amaguen darrera de les relacions més íntimes.
.
OLOR DE COLÒNIA
Causa una agradable sorpresa que una escriptora novella en una edat ja avançada escrigui una novel·la tan intensa. Amb un llenguatge i un estil que recorda la millor Mercè Rodoreda, Silvia Alcántara descriu, sense contemplacions, les misèries humanes de la vida social d'una d'aquelles colònies textils tan habituals a la Catalunya de principis de segle. La aparent ingenuïtat del relat es trasforma, poc a poc, en un retrat despiadat de tots els vicis humans. Hi ha una critica soterrada constant a la hipocresia d'una societat que l'autora va conèixer i probablement patir durant la seva infantesa i joventud. En qualsevol cas, la novel·la atrapa des del començament.
Olor de colònia. Silvia Alcántara. Edicions de 1984
CREMATORIO
Precisament ara que es parla tant de la pèrdua dels valors ètics, de la desintegració de la nostra societat del benestar, de la crisi econòmica provocada per l'especulació urbanística, és imprescindible la lectura de l'últim llibre del valencià Rafael Chirbes, "Crematorio". Confeso que sóc una lectora habitual de l'obra d'aquest autor que acostuma a reflexionar sobre l'evolució de la societat espanyola des de la transició fins els nostres dies. Aquest és un tema certament poc tractat en el panorama literàri actual. Les obres de Chirbes no són best-sellers potser perquè parlen de temes poc còmodes sobretot per tots els que van creure que la democràcia seria una altra cosa.
A "Crematorio", Chirbes descriu la descomposició d'una família com a metàfora de la descomposició d'una societat on els valors dominants són l'enriquiment ràpid, l'especulació urbanística, el diner negre,la destrucció del paisatge, i, en definitiva, la corrupció que recòrre la societat contemporànea.
Sincerament crec que per entendre tot el que ens està passant és imprescindible la lectura d'aquesta novel·la.
Crematorio. Rafael Chirbes. Anagrama (Narrativas hispánicas), 2007
Hola a tots i totes:
Després d'un llarg silenci que m'ha servit per reflexionar i aprendre moltes coses donada la meva priviliegiada situació de jubilada, he decidit posar en marxa el meu blog. Hi trobareu básicament tres temàtiques que són les que m'ocupen en aquests moments: la meva opinió sobre llibres llegits recentment, recomanacions sobre pel·lícules que m'han emocionat especialment i també alguns dels micro-relats que m'he atrevit a escriure. Espero que us divertiu amb totes aquestes novetats !
Fotografies realitzades per la Mireïa el 28 de juny a Queralbs. Hi trobareu les set proves, el Gran Dusco i tot el que va viure aquell meravellós dia.
Recull de fotografies realitzades per Pep Quintana durant el sopar sorpresa organitzat pels amics de AMP. Mamma mia, quin sopar !!!
