skip to main |
skip to sidebar
DRAMES I SECRETS FAMILIARS
Sembla que la família està de moda. Qui ens ho havía de dir !!.Així és que recentment hem pogut veure algunes pel·lícules que afronten, de manera diversa, els conflictes familiars. Crida l'atenció que pel·lícules procedents de països tan diferents com són Itàlia, Japó, Turquia i França, tractin el mateix tema, encara que amb tocs personals, és clar.
. STILL WALKING,(2008) del japonès Kore-eda Hirokazu, descriu el retorn d'uns fills a casa dels seus pares per recordar la mort d'un dels germans. La relació dels fills amb els seus pares ja molt vells és complexa i està marcada per un secret que els espectadors no descobriran fins ben avançada la narració. És una pel·lícula excel·lent que ens permet conèixer la vida de la classe mitjana japonesa actual, aparentment tan allunyada de nosaltres però a l'hora tan propera. No us la podeu perdre !
. VACACIONES DE FERRAGOSTO (2008), de l'italià Gianni di Gregorio, és, en principi una pel·lícula petita, sense gaires pretensions, que ens explica una anècdota. La tèsi proposada pot ser aquesta: pot un home dedicar la seva vida a tenir cura de la seva vella mare, amb amor i delicadesa? Pot també tenir cura d'unes quantes mares velles abandonades pels seus fills en plenes vacances d'agost? I tant que ho pot fer! Aquesta és la meravellosa història que demostra la tendresa dels sentiments humans en un món tan deshumanitzat. Amb el típic humor italià la pel·lícula profunditza en els problemes que comporta l'atenció als nostres avis.
. TRES MONOS (2008), del director turc Nuri Bilge Ceylan, tracta el conflicte familiar des d'una perpectiva dramàtica. Amb una estètica brillant, la pel·lícula exposa l'enfonsament d'una familia, la gelosia, el maltracte a la dona, la corrupció política i tot allò que l'ésser humà pot arribar a fer per sobreviure. Es tracta d'un relat perturbador però imprescindible per reflexionar sobre els conflictes familiars.
. UN CUENTO DE NAVIDAD (2008), del director francès Arnaud Desplechin, ens explica una altra reunió familar en motiu d'un sopar de Nadal. Sens presenta una familia burguesa, aparentment normal, però plena de misteris, odis i secrets inconfessables. Poc a poc, l'espectador descobreix el per què d'unes relacions tan malmeses, tan difícils. Es un retrat magnific de les miseries que s'amaguen darrera de les relacions més íntimes.
.
OLOR DE COLÒNIA
Causa una agradable sorpresa que una escriptora novella en una edat ja avançada escrigui una novel·la tan intensa. Amb un llenguatge i un estil que recorda la millor Mercè Rodoreda, Silvia Alcántara descriu, sense contemplacions, les misèries humanes de la vida social d'una d'aquelles colònies textils tan habituals a la Catalunya de principis de segle. La aparent ingenuïtat del relat es trasforma, poc a poc, en un retrat despiadat de tots els vicis humans. Hi ha una critica soterrada constant a la hipocresia d'una societat que l'autora va conèixer i probablement patir durant la seva infantesa i joventud. En qualsevol cas, la novel·la atrapa des del començament.
Olor de colònia. Silvia Alcántara. Edicions de 1984
CREMATORIO
Precisament ara que es parla tant de la pèrdua dels valors ètics, de la desintegració de la nostra societat del benestar, de la crisi econòmica provocada per l'especulació urbanística, és imprescindible la lectura de l'últim llibre del valencià Rafael Chirbes, "Crematorio". Confeso que sóc una lectora habitual de l'obra d'aquest autor que acostuma a reflexionar sobre l'evolució de la societat espanyola des de la transició fins els nostres dies. Aquest és un tema certament poc tractat en el panorama literàri actual. Les obres de Chirbes no són best-sellers potser perquè parlen de temes poc còmodes sobretot per tots els que van creure que la democràcia seria una altra cosa.
A "Crematorio", Chirbes descriu la descomposició d'una família com a metàfora de la descomposició d'una societat on els valors dominants són l'enriquiment ràpid, l'especulació urbanística, el diner negre,la destrucció del paisatge, i, en definitiva, la corrupció que recòrre la societat contemporànea.
Sincerament crec que per entendre tot el que ens està passant és imprescindible la lectura d'aquesta novel·la.
Crematorio. Rafael Chirbes. Anagrama (Narrativas hispánicas), 2007
Hola a tots i totes:
Després d'un llarg silenci que m'ha servit per reflexionar i aprendre moltes coses donada la meva priviliegiada situació de jubilada, he decidit posar en marxa el meu blog. Hi trobareu básicament tres temàtiques que són les que m'ocupen en aquests moments: la meva opinió sobre llibres llegits recentment, recomanacions sobre pel·lícules que m'han emocionat especialment i també alguns dels micro-relats que m'he atrevit a escriure. Espero que us divertiu amb totes aquestes novetats !