PAPERS ( Metaliteratura)
En un principi hi havia el paper en blanc. Avui era un bon dia i ella estava disposada a omplir aquell full amb un conte meravellós. Li havia costat molt trobar la història però ara, per fi, li havia arribat la inspiració. Traslladada plenament al castell del Rei Artur imaginava aventures amb nous herois més savis i més forts encara que Lancelot i Perceval. Hi hauria una reina tan inquietant com la Ginebra i mags més benintencionats que en Merlí.
Es posà a escriure amb entusiasme. Tot semblava anar bé. Les paraules fluïen amb facilitat. Però, de sobte, s'adonà que escrivia una història coneguda. Així és que rebregà el paper i el tirà a la paperera. Ho intentaria un altre dia.
El paper rebregat seguí el seu camí cap a la brossa del paper reciclat però, per una d'aquestes casualitats, acabà a terra sense que els encarregats de la recollida se'n adonessin.
Un nen que passava pel carrer s'ajupí per agafar-lo amb la intenció de fer-ne un avió de paper. Però, arrossegat per una estranya curiositat, el desplegà i començà a llegir-lo. La cort del rei Artur i els seus cavallers li semblaren fascinants i quan més interessat estava per la lectura el relat es va acabar. Tot i així, el nen va decidir guardar el paper a la butxaca.
L'endemà ella ho va tornar a intentar. Per fi tenia una bonica història. Havia imaginat un heroi peculiar, trastocat per l'excés de lectures de novel·les de cavalleries i transformat ell mateix en cavaller disposat a fer justicia. Començà a escriure fins a omplir un full. Però ben aviat s'adonà que es tractava d'una història poc original i absurda. Rebregà el paper i el llençà per la finestra. Justament el paper va anar al cap d'un home que passava per allí. L'home va recollir el paper, va mirar a un costat i a l'altre, sense veure a ningú. Després el va doblegar fins a fer-ne un avió i el llençà ben lluny.
CINCO MINUTOS DE PUBLICIDAD Y VOLVEMOS
UNO. Se levantó del sofá, se acercó al televisor, hizo "pop" para conectarlo y ya no hubo stop.
DOS. Quiso vivir la vida pero le advirtieron desde la pantalla que si "pasas pesas" y que "para seducir hay que sufrir".
TRES. Experimentó sensaciones relajantes sumergiéndose en un baño de espuma con limones del Caribe y confirmó lo de "baño nuevo, vida nueva" y cuando su bañera empezaba a perder brillo, como "el probar no ocupa lugar" comprobó que "donde hay cal, hay Viacal".
CUATRO. Quiso hacer todo lo que vio porque "imposible no es nada" pero su vida empezó a ser una locura. Desde la pantalla gritaban que si es "Bayer es bueno y lo bueno sale bien", pero empezó a notar que vivía sin vivir en él.
CINCO. Tomó una decisión. Intentó consultar con un experto.
- Y bien, ¿cuál es el problema?
- Sólo sé que un día hice "pop" al televisor y ya no pude hacer stop. ¿Qué me aconseja?
- Amigo mio, esto no es grave. La publicidad es un arte y con arte y engaño se vive medio año y con engaño y arte la otra parte.
JOC DE DAMES
Ordenaré els fets. Hi havia la Julieta petita i dolça, però no suportava que deixes els mitjons per terra. Un dia li vaig posar la ma a sobre i ja no vaig poder parar.
Després va venir la Carme, una intel·lectual que feia preguntes impossibles. És curiós, però ningú va preguntar mai perquè va caure per l'escala aquell malaurat diumenge.
Quan ja pensava que no hi hauria més dames a la meva vida, va aparèixer la Roser, discreta i obedient. Llàstima que no soportés el meu insomni. Va començar a ser impossible la convivència amb una dona que no em deixava no dormir tranquil. Així és que vaig moure fitxa i la Roser va desaparèixer de la meva vida i també de la seva.
Aquests són els fets. Jo, senyor jutge, no sóc un home violent. Però per a mi tot és blanc o negre. Només intento trobar una dama que no molesti i que jugui sempre el meu joc.
